S'acosta el final...

Setmana del 29 de Gener al 2 de Febrer

Ens trobem quasi al final d'una gran étapa que a tots ens ha fet crèixer com a persones i ens ha ensenyat moltes coses...

Aquesta setmana l'hem dedicada a avançar coses, com per example el projecte d'animacio turística que tenim a les mans. En el meu cas el projecte esta fet per a un hotel: inturotel esmeralada villas. 

Aquest hotel es troba a Mallorca, prop de Cala Esmeralda, una bellíssima platja d'increïble color turquesa rodejada de verdor. I tot en Cala d 'Or, una població turística tan fascinant com atractiva per la seua oferta d'oci i activitat. El clima que es troba a Mallorca és típicament mediterrani, amb temperatures altes a l'estiu (superant els 30 °C) i moderadament baixes a l'hivern (rarament inferiors als 5 °C). Les bones temperatures que es troben a l'estiu fan que poguem realitzar una sèrie d'activitats molt variades.

Per altra banda seguim preparant l'obra sobre el Sahara, la qual representarem el pròxim 16 de Febrer al centre de juventut de Campoamor. 

Es tracta d'una xicoteta obra amb la que el que volem fer es transmetre els sentiments que ens aporta el Sahara.

 

-Comença amb una escena en la que Manel intenta fer que la gent es pregunte que sent quan escolta la paraula ''Sahara''.

-Després van ixint a escena Majo, Claudia, Jordi, Jeff  dient paraules que els transmet el Sahara com son: impotència, campaments, families, germanor... finalment monten una xicoteta figura a l'escenari.

-A continuació apareixen Delia i Carla per establir una curta conversació en la que parlen del que senten quan esolten coses sobre el Sahara. 

-Més endavant apareix Andrea, que conta una historia sobre una dona saharaui en primera persona, es a dir, fent com si ella fora eixa dona. 

-Més tard apareixen Luciano, Delia, Jordi, Ruben, David, María, Majo, Adrian y yo. Majo comença llegint un text sobre les roses del desert, mentres tant, Ruben, María, Jordi i jo anem movent-nos per l'espai lentament, quan Majo acaba de llegir el text, nosaltres es parem i les nostres respectives parelles ens mouen amb els ulls tancats mentre cada un/a diu un poema. Quan acabem es quedem tots acatxats a la part devantera de l'escenari.

 -L'última escena es representada per David i Lidia. Comença Lidia explicant una historia sobre una xiqueta del Sahara i, després David diu una frase cap al públic, finalment s'abraçen i poc a poc anem acoplant-se a l'abraç fins que quedem tots units. 

Gràcies a la preparació d'aquesta obra, ens hem concienciat de les condicions infrahumanes amb les que viu la gent al Sahara, a través d'aquest petit teatre intentem fer arribar a la gent la mateixa concienciació a la que hem arribat nosaltres. 
L'estem preparant amb molta il.lusió, i tenim moltes ganes de fer-la visible!

FINS LA PRÒXIMA!