L'actualitat del Sahara

Aquesta mateixa setmana (6 al 10 de Novembre)  a classe de teatre vam parlar sobre un tema que no deixa ningu indeferent: el sahara. Una antiga alumna de l'insititut ens va contar la situació actual que es pateix allí, ja que va anar de voluntaria dues vegades. Vam parlar de molts temes com el conflicte amb El Marroc, la cultura, les condicions en què viuen, la sanitat i el treball, entre altres coses.

Per començar, ens va ficar en situació contant-nos com s'ha arribat a la situació en la que es troben: En els anys 70 es va desenrotllar un moviment nacionalista per tota África. Els sahrauís van començar a sentir que el Sàhara occidental era la seua terra i Espanya va ser pressionada per l'ONU per a abandonar eixes terres i va començar a negociar la independència amb els sahrauís. Però el rei del Marroc, Haçane II, va reivindicar que este territori sempre havia pertangut a marroc i en 1961 va començar a reclamar els territoris que van ser governats per les dinasties que havien regnat al Marroc. 

El Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola fins a 1975, quan El Marroc ho va invadir per mitjà de la Marxa Verda. Per entonces, Espanya ja s'havia compromés, a instàncies de l'ONU, a iniciar els tràmits de descolonització que contemplaven la convocatòria d'un referèndum per a la independència del Sàhara. No obstant això, la Marxa Verda va sorprendre a Espanya en un moment delicat -franc agonitzava- i va optar per sacsar-se la responsabilitat abandonant el territori. El referèndum segueix pendent de celebrar-se.

És una de les regions més inhòspites del planeta. Les temperatures aconseguixen els 50 graus en els mesos d'estiu i l'accés als recursos bàsics és limitat. Són les ajudes dels organismes internacionals els que mantenen en peu els campaments. Tenint en compte els moviments de població, com els ocasionats per les inundacions del passat any, els organismes humanitaris calculen que en l'actualitat conviuen en els camps un total de 100.ooo persones. Ja són quasi dos generacions de sahrauís els que han nascut i crescut en Tinduf i que, amb el córrer dels anys, han de redoblar els seus esforços per a tindre tant ells com els seus familiars una vida digna. No obstant això, a pesar que molts reben formació fora d'allí, quasi tots acaben en un punt de no retorn.

   

 Les condicions de vida són cada vegada més difícils, en els territoris ocupats, la població sàharaui continua sent víctima d'abusos greus i sistemàtics dels drets humans que inclouen violació de la llibertat d'expressió, la llibertat d'associació i altres drets polítics, socials i econòmics fonamentals.

 

La família s'articula entorn de la mare, el nombre d'hòmens adults presents habitualment en les famílies és molt escàs, perquè la majoria estan en l'exercite fora dels campaments de refugiats.

La Jaima és la vivenda tradicional, una botiga de grans proporcions amb el sòl d'estores i amb matalafs i mantes que servixen d'assentisc durant el dia i per a dormir a la nit. La Jaima no sols és la vivenda tradicional sinó el permanent record de la provisionalitat en què es troba este poble fins al seu retorn als territoris ocupats.

Estes persones estan molt unides entre si ja que en la seua cultura la família i les persones pròximes són molt importants i sempre que es necessiten es tiren una mà. Creuen que l'educació és fonamental, gràcies a això, tots els xiquets poden accedir a una ensenyança bàsica, però només uns pocs que destaquen són enviats a altres llocs per a fer estudis universitaris com a medicina i magisteri per a després tornar i poder ajudar en el campament o buscar una manera de recolzar la família des d'un altre lloc.
El treball en els campaments a penes dóna diners, les persones cobren al voltant de 40EUR mensuals perquè gran part dels treballs se solen fer de forma gratuïta depenent del client.

Es increïble com al segle al que estem encara existisca gent vivint en aquestes condicions tan degradables, i que, ademés La Unió Europea no faça res per acabar amb aquest conflicte que cada any acaba en moltes vides humanes. 
Així que podem estar molt agraïts de tenir les condicions de vida que tenim. I fins ací el dia de hui. Per acabar vos deixe un vídio que a mi, personalment m'ha agradat molt, sobre l'experiència d'un xic a un campament saharaui. 

   

FINS LA PRÒXIMA!